2010/10/18

artícles de diaris/news articles

La 'Sagrera Família'
La terra tremola sota la Sagrada Família. ¡Fa molts anys que tremola! Des que els insignes pròcers de la cultura de la postguerra es proposaren continuar l'obra inacabada d'Antoni Gaudi, s'han anat succeint veus a favor i en contra. Una font permanent de polèmica ha acompanyat aquesta obra desmesurada, projectada, per cert, en un període d'excessiva exaltació religiosa del seu autor. Foren algunes veus locals les que primer es van fer sentir alertant d'aquella ignomínia, en uns moments poc favorables a expressar-se lliurament. Més tard s'hi afegiren veus internacionals que se solidaritzaren amb el clam d'indignació dels seus col·legues catalans. Grans personalitats com Le Corbusier, Tàpies, Sert, Gropius, entre altres, demanaren, a través d'un manifest promogut pel Grup R a la revista Destino, aturar el que consideraven un afront a la cultura, especialment, a la cultura arquitectònica. Tot i l'envergadura dels signants i les raons que exposaren, les obres continuaren esforçadament, fent del mateix esforç l'argument i la consciència per seguir edificant. L'obra de Gaudi no s'ha entès. Si s'hagués entès, tot seria molt més refinat i s'hauria actuat amb més sensibilitat per no transformar una arquitectura plena de subtileses en un artefacte kitsch destinat a atraure els turistes. En una mena de parc temàtic, de Terra Mítica. En una operació perfecta: transformar un autor en un mite i la seva obra en un kitsch per atraure les masses. Deixar l'obra de Gaudí inconclusa l'hauria significat directament com a creació del segle XX i com a part substancial de l'època en què es va construir, on la mateixa idea de ruïna intervé en moltes grans obres d'aquests darrers segles. El recent episodi d'insensibilitat i prepotència que ha envoltat la continuació de les obres de la Sagrada Família demostra, un cop més, les males arts de l'Església i dels factòtums que la gestionen. Aprofitant l'alarma social creada --certament justificada-- arran de l'enfonsament del túnel del Carmel, es va anar teixint un clima de por i d'alarma entorn d'un pretès perill d'enfonsament de la Sagrada Família amb el pas del tren d'alta velocitat. Un perill que els mateixos tècnics responsables dels càlculs de les estructures del temple i dels seus fonaments manifestaren del tot improbable. No es pot comparar la precarietat constructiva d'uns edificis d'habitatges, probablement fets sota la prioritat de rebaixar costos, amb una obra com la Sagrada família, on la bona construcció i l'eficàcia dels seus calculistes no és, precisament, el que es posa en dubte. Fer d'un pretès perill el pretext per desviar el traçat d'una infraestructura col·lectiva de transport públic és, si més no, sorprenent. Però transformar aquest pretès perill en una operació mediàtica --¿per atraure més turistes?-- és el símptoma que alguna cosa no funciona en la nostra societat. Si, almenys, en comptes de convertir el temple en una falsificació grollera haguessin tingut la iniciativa de transformar-lo en la futura estació de la Sagrera Família, potser hauria estat una bona obra que molts hauriem agraït.
Beth Galí, Arquitecta.


EL PERIODICO - Dilluns, 18 de octubre del 2010

© 2010 BB+GG arquitectes | Información Legal